ALPINISTICA Altissima Hohe Wilde (A) del 13/09/2009

No sté a ciamarlo Petrarca ...che sennò passa la fresa! V'ho dit Stettiner!!


4 ore de som e trat zaino e scarponi en macchina alle 5 e 1/2 ne trovem a Roveredo co l'Alberto, l'Alessandro e l Stefano e partim de bala: el meteo ancoi l'e' dat molto instabile e en sicuro peggioramento dal dopodisnar. Colaziom veloce sulla MEBO e arrivai en val Passiria, deviem en val de Plan fim al paesot enfont ala strada. Per le 8, co na bela seranada, sem zà lì che ne enviém a pé en direziòm della testata dela val seguendo la strada sterrada che la entra tra boschi, pascoi, masi e... tanti cancèi per le vache da setàr a daverzér e seràr... Besogneria seguir le indicaziom per el rifugio Petrarca, ma indicaziom no sen trova: tuti i cartei en val che indica el rifugio (en todesc Stettiner Hütte) i g'ha l nome talian scavà for co na fresada de 3 centimetri! Guadagnando quota, enveze i cartèi i è quei novi: che come diss el bom Luis, essendo microtoponomastica, basta che i sia scritti en todésc... Passà la partenza dela teleferica (40 minuti), finiss la passegiada e gh'è da saltar su en muraiom de 1000 metri: el sentér el se empenna a sinistra aggirando i placconi del centro dela val. El passo l'è spedito... l'Alberto e l'Alessandro i me tireria el col ala grande: per fortuna ancoi el Stefano l'è strac dala laorada del gieri e alor se tegn tuti en passo n pel pù umano co la scusa de spetarlo! El sentér el se emponta zete su zete per 700 metri finchè dopo aver traversà sul lato destro dela val con en pontat, se ariva al prim pilom dela teleferica e da qi finalmente se vede el rifugio, ancor en rento, ma ormai sol 200metri pù alt. I la dà a 4 ore la salita al rifugio, ma en 2 ore e 1/2 sém zà lì per en bom holundersaft. Da drio el rifugio sento de colp na serie de sciòche da foc... pareva sassi che vegniva zò dala montagna (anca perché al rifugio gh'è bem el cartel Steinschlag Gefahr), e enveze l'era la rifugista che zugheva a far le sciòche col bastom con tacà la cinghia de cuoio longa 3 metri! Entant l'Alessandro, che zà gh'è tocà far le ore picole per tegnirse n bona l'amica taliana (che po' l'ha setà a mandarghe SMS su e su per la salita), con quatro zigae el salta for da drio el rifugio e l ne diss (dopo averghe cancellà el numer): "Il falco se n'è andato: l'aquila torna a volare"! Sém pronti a partir per l'ultima ora e meza de salita. El Stefano che ancoi l'è keppottà all'inizio el par voler fermarse al rifugio... ma ... no... no se pol no far zima! e alla fim... gh'è da nar! Entant el temp el s'è ennuvolà e subit entrém en le nebbie... Quattro zete su per le roste e se se rampega su per marogne bele esposte finché se arriva al pass sul ghiacciaio che vem su dalla Längertal (Ötztal). Da qi, entrai en Austria, tra scalette, cordini e qualche passòt su nef e giàz (meio no scivolar!) en 35minuti saltém en vetta per el BergHeil. Magném, fém en bom brindisi col fiaschetin de sgnapa (che l Kepo el g'ha sempre drio), studiém la cartina per veder le zime entorno (en quel poc temp che se davèrze le nebie) e en vetta ne fermen na vintina de minuti giust per esser sicuri che all'Alberto, vist che l'ha fat el comot a vegnir su co le zopèle da ginnastica, ghe se embruma en pél i pei! Adess gh'è da pensar a star atenti ala discesa, che tra nef, cordini e scalette la ne tol el stess temp de salita. Ma co l'Alessandro, mi, e l'Alberto che ripassém storia e inno Austoungarico (el Stefano en ste condiziom el se ricorda de esser nat en Italia-VR... ma de zerto no ghe fém cantar el va pensiero!) l'ora e meza la passa enfretta: per le 2 e 1/2 sém de volta al rifugio: taca a fiocar... e allor dovém fermarne na mezoreta a bever qualcos e ciacerarghe su a do' putèle del posto che è drio a far la traversata dala val dele Fosse. La discesa vers val (1300m) l'è longa, e la mpontém dritta taioni su taioni. Trovém anca en par de bikers che è drio a saltar su per el sentér bike in spalla: che fadiga! Propri entant che arrivém sul fondoval taca a piovér fiss e allor l'è d'obbligo fermarse alla prima malga a trar zò dò boni Knödel per scaldarse for e spetàr na mezora che pèta lì. Altro tre quarti d'ora de marcia e per le 5 sém a Pfelders (Plan) a visitar la ciesata e saltar sula Polo. Diaolopo' Kepo... te eri envidà al compleam del Sebastian alle 3! Pensevo ben de arivar en pél pù tardi, ma tra acqua e nef, prima dele 7 e meza no gh'è santi de rimeter pé a Trembelem. Me farò perdonar co n brindisi for per la stimana: ehehe.... ogni scusa l'è bona per beverghe su: PROST!




El temp l´e´ ancor bom! Gh´e´ da nar! E allor... via de bala dal font dela strada della val de Plan


No sté a ciamarlo rifugio Petrarca ...che sennò passa la fresa! V'ho dit Stettiner Hütte!!


Arrivar enfont alla val l´e´ longa e piana...


...ma e po´ la se emponta de colp per 1000 metri! e la ne sbara su dritti dritti...


...allo Stettiner Hütte... en neanca tre ore dall´auto!


..e dopo na veloce pausa Holunder (Sciroppo de Sambuc), ripartim entra´ le nebbie... (e a vardar zo´ el vallom se se rende cont che strada ancoi n´avem za´ masnada...)


La parte sora el rifugio la se empenna ancor de pu´... e l´e´ tutta su marogne!


E en 40 minuti sem sulla gresta, e ne se daverze davanti la vista sul ghiacciaio austriaco che porta zo´ a Vent (en Ötztal).


Ultime roccette attrezzae: da far con en po´ de attenziom per qualche toc giaza´ sulla rosta...e...


Berg Heil! E... propri sentua la GipfelKreuz: "Gott schützt unsere Heimat!"


El rientro vers val, tra sviluppo, dislivell, nef (al rifugio) e sguazi (ala malga sotto) l´e´ eterno!


..e finalmente alle 5 sem en fondoval a visitar la bela cieseta del paess: tuta coi bancai de lares l´e´ propri rustega! Quindi.. gh´e´ da nar! ...a polsar!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005