SCIALPINISTICA Creper Vac del 31/01/2009

El meteo el mete brutt en Trentim, en Austria enveze, anca se l'e' bel, no se trova zerto el polverom che se pol nar a binar qi... e allor, endo nar? Se la perturbaziom la vem da sud, no dev'esser sbaglià nar a zercar qualche val encassada tra i zimoni... che così le nebbie le ghe entra en ritardo... gh'è da risciarla... gh'è da nar! Ancoi sém mi, l'Albert e l Mamo, e narém a zercar polver en Adamello, sul Creper Vac: el l'ha traccià mercoer passà en nos collega e... pulverSchnee!!! Partìm alle 6 e 1/2 da Roveredo sotto en cielo che zà minaccia pioggia, raccattà el Mamo a Pietramurata, e fatta colaziom a Borzago, ne enfilem rento per la val de Borzago fim al parcheggio de fine strada (gh'è zà 5/6 macchine parcheggiae con su la bruma.. eh eh... zent che me sa tant averà dormì su al rifugio), e per le 8 e 10... pèl e via! Diaolopò nef!!! Gh'è enfim i cartèi dei orsi del parco seppellidi per metà. Entrando en la val a passo bel spedì traversém for subit 1, 2, 3 slavinoni enormi, smontai fim a seràr la strada dai canaloni laterali... eh eh... se se ghe capita en mez a 'ste colate qi, tutte piene de alberi spacai su... gh'è pochi arva che tegna! Beh, avanti, en mez al bosc e su en bel strato de 15 schèi de polver de prima, su en fondo dur de en metro e mez/doi de spessor. Quando el sentér el se empenna su per el bosc, ne aprofitto per passar el Mamo, che ancoi l'accusa le gambe strache per la notte bianca en famiglia (e no e' stà per el bocia che pianzeva! eh eh!) e fatte n'altro par de curve e traversà en pianoro, eccone al limite del bosc, al rifugio e.. al sol! Eh,eh, anca alla macchina l'era nuovol, ma se vedeva ben che la val serada l'era stà n'ottimo deterrente per le nuvole! Prima ora, primi 600 metri, bevém demò en goz de acqua e ripartim subit. Ne passa via en nonno de bona lena, e ne aprofittém per domandarghe la giusta direziom, vist che subit dopo el rifugio gh'è en bivio: sinistra! Se nesém a destra, finiresem vers el Cop de la Casa/Bregùz... Subit la traccia la se empenna su per el versante de sinistra, dribblando rivi e canai: qi l'alzatàc el se fà comot! Arrivai vers i 2100, quindi oltre metà gita, l'è doverosa na pausa, anca se el nonno davanti el n'ha zà dat zò l'orz... e allor continuém finchè se calma le pendenze e ormai en vista del passo che ne trà sull'altro versante, ne fermen a trar zo qualcos. A vardarse endrio l'è en spettacolo, tutt el Trentim sotto le nuvole e noi che dominém al sol. Bel anca l'effetto de veder vanzar su sol la pala finale del Cadria, e nient altro vers sud! MA no gh'è temp, gh'è da nar, e allor avanti de bona lena vers el passo e se passa quindi sul versante est e n'altra bela tirada finchè quando ormai manca 350 metri, vist che manca poc ne tolém n'altra pausa beveraggio. Entant el nonno l'è praticamente zà enzima e i primi 4 scialpinisti i ne passa zà de fianc co le pel en tel zaino, en gran spolvero, zigando per la nef libidinosa! Eh eh... tra n'attimo tocherà anca a noi! Ma la pala finale la par li'! Enveze gh'è en mez n'altro bel pianoro de avvicinamento, e po' n'altra bella pontèra che finiss su nef da tracciar (vist che la traccia l'è stada desfada dalle discese precedenti). Arrivo su co la lengua enterra... ma l'è sol el ski-depot, adess basta far la grestina e en 20 metri se è su! Però en mez gh'è da saltar for fra do roccie rampegotando... eh eh... e qi lasso ben passar davanti i altri per studiar i passi: d'altronde, se te rugoli a destra te finissi en tei canai sora el rifugio, a destra enveze dirèt en val de Fumo! Dò respiri profondi e... su! Berg Heil! 1750 metri de dislivèl! ..e en 3 ore e 1/4: Belàz! Dò foto veloci, e la pausa la fem al ski-depot che finché no som tornà sotto el salto de roccie no som traquillo: ghe pensa l'Albert a trarme n'ocio ai pei en disarrampicata e... l'è nada! Adess se pol trar zò en boccom, metter su el tutor e trar le pèl en tel zaino! Ne fermém demò 10 minuti, dato che la pressiom, sbasandose, la fa guadagnar quota alle nebbie de fondoval... 10 metri de nef pressada e po' gran spolvero en SUPPPERRR PULVER SCHNEEEE!!! Empontém dritti i canai pù a sinistra e la sciada l'è veramente fantastica! Sotto i 2100m vegnim raggiunti dalle nebbie e en tei 150 metri de foschia a visibilità ridotta, tra el rumor sinistro de na slavina che se stacca en la val, tra el riscio de enfilarne zo' per qualche scroz (vist che no se vede nient), stem bem attenti a seguir do vecie traccie de discesa, po' tornai sotto le nuvole e riacquistà visibilità tutti i canalini pu' erti i e' nossi e... un per volta (per evitar de farne portar al rifugio con qualche metro cubo de nef drio la schena), saltém rento e fora dai rivi pieni de polver. Ghe sem! Spettacolare! E da bel che l'è, el nonno l'ha zà ripellà e l'è drio a riprender la salita! Per noi enveze adess en bom brindisi al rifugio Trivena el ghe sta tutt, e cosi' ciopa de Speck, Radler media e via de bala vers la macchina! La parte sotto l'è na pista, e alle 2 sém zà lì che ne enviém co la Polo for per la val... adess pol anca far brutt temp: noi el nos dovere, per ancoi l'avem fat!




Ne enfilem su per la forestale enfont alla val de Breguzz... tutti i credeva en meteo pessimo, ma el Kepo no...


...e el gh`eva resom!!!


Passà el rifugio puntém su per i pendii de sinistra...


...guadagnando metri su metri... che bela nef!!!


...e che ert!!!


Che figada, sem sora el mondo! E che soddisfaziom per el Kepo, che anca sto colp l`embrocca el meteo!


Ultimi 300 metri de pala e...


Berg Heil! Qi erem drio a tornar de volta passando for le sbifide roccette esposte sotto la zima.


PULVER SCHNEEEEE!!!


SUPER PULVER SCHNEE!!! E sciadom da foc finché no rientrém en le nebbie!


Quindi birraccia al rifugio, ciopa col speck e formai e zò de bala vers val! Và quanta nef! Anca la ruspa drio i cartei del parco me sa che la resterà lì fim al disgelo!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005