SCIALPINISTICA Gronlait del 13/03/2005

Se fim al gieri de sera erem quasi convinti de tornar a zercar polver en gresta de confim, quando avem vist che la prognosi meteo no l'era dele meio avem corèt el tiro e deciso de star en Trentim col bel temp, sul Lagorai: destinaziom Gronlait. Nonstante i forfait: el Mauro el gh'eva na gara de ciaspole, l'Alberto l'eva fat baldoria la sera, el Mich el steva mal (e pensar che 'l steva mal zà al gieri a far l'Hornspitze e 'l m'ha dat zò vinti minuti istess!) e 'l Matteo de Pine' nol podeva (ma 'l n'ha envidai per 'na pasta dopo la sgobada), ne sem trovai mi e 'l Bertold (fotografo ufficiale dele spediziòm....e che ancoi-vardè el me reportage sotto- l'ha dat el meio de sé) ale 7 e meza a Perzém, quindi su de bala vers Fieròz-Maso Boléri (Val dei Mocheni). Da lì, sci ai pei, su per i prati imperiali. El temp l'era si' serem, ma en gresta se vedeva dei ghirli de vent (che treva en volta la nef) da far paura. Per fortuna, col vent che vegniva da Nord, tuta la salita fin soto l'antizima l'era riparada. Pasa' i prai scominzia la salita en tel bosc finche' vers i 1900m. de quota, se ariva a na piana e, traversada, se scominzia a salir vers la forzela che porta all'antizima. Senza perder tant temp a far pause, avem subit taca' a narghe su, e a parte en me rugolòm de 5 metri sula nef giazada, en te n'atimo sem arivadi anca soto l'antizima. Purtoppo el vent l'eva cava' tuta la nef da qi en su e cosi' avem mola' i sci e continuà a pe'. Altri vinti minuti (2 ore e en quart cumulae) e, erem en zima: de vent no gh'era traccia: la n'e' nada de lusso! El s'e' calma' entant che salivem! Dopo le doverose foto e brule' de vetta ne sem enviadi en zo a rimeter i sci. L'ambiente el meriteva propri, ma la sciada, l'era 'na tribolada tra (soprattutto) grosta e qualche tochet de farina che 'l feva vegnir voia de nar, ma che el finiva subit de nof en grostom....giust en temp per rugolar en tera... A mezdi' erem ala machina, e 'l Bertold l'ha dovest nar a ca' a magnar (doveri coniugali...), mentre mi som na' dal Matteo per la pasta...e che pasta! Co la scusa che a disnar gh'era anca so sorela, ormai naturalizada da Roveredo da quando la s'è sposada, so mama l'eva prepara' propri de tut e tra polenta, luganega, crauti, salam, carpaccio, formai... ho magna' come en vedél!




El Gronlait (varde' che pela') vist dai prati imperiali


Mola' i sci, dall'antizima se continua a pe'....


...e en te n'atimo se ariva ala cross de vetta!


Tra 'n rugolom e l'altro, per qualche tochet som anca riusi' a sciar bem!


El Bertold al ritorno ai prai imperiali: che giornada da foc che e' vegnu' fora!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005