SCIALPINISTICA Nordend (CH) del 04-05/07/2010

Se en Trentin e' tacà i saldi (no che sia un da shopping.. ma l'imbrago nof al 50% ammetto de averlo tolt), en Svizzera en saldo gh'è la nef: e allor, se ciava i quasi 40gradi previsti en val...gh'è da nar! Ne trovém col Yenkyy e l Renrav ale 7 e 1/2 a Roveredo e co la vecia Polo partim per Zermatt: eh, eh, la seconda zima pù alta del Rosa de nef la deve averghen su ancora! Passà for Milan e Domodossola, e fata la pausa pranzo (da schifo!) ai 2100m del pass del Sempiom (almen lì no se moriva de calt), passém for Brig, Visp e molada l'auto en tel carissimo parcheggio de Taesch (21Euro!!! diaolopo'... quasi come a Venezia!) ne enviem co na birra en man su per el trenim dei ghiacciai (63Euro A/R) che per le 4 el ne scarga ai 2800m dela staziom de Roteboden. L'instabilità e i sguazi previsti per el pomeriggio i ne grazia e allor ne enviém de bala for per el sentér che traversa alt sora el ghiacciaio fim endò se sèra la val. I zaini tra attrezzatura alpinistica e sci i pesa en botto, e zerto i scarponi de skialp ai pei no i è pantofole! N'ora secca de sentér e mettem pè sul giàz: strozegandose senza ramponi tacai a na corda fissa su n'ert pendio che ne fa calar sul giàz. I ramponi, sfruttando l'attrito del vibram sui geroi sora el giàz, no i metém neanca, ma i primi metri g'ho bem en pò de rispèt a saltar for crepi! N'ora de zigzag tra i 2 ghiacciai de fondoval e finalmente se taca a ciapar quota vers el nof rifugio: l'è na base spaziale! El sentér per narghe al vers, no l'è en sentér: se ciapa metri en aderenza tra blocchi e placche, se passa su per na scala santa e se arriva alla morena che passà el vecio rifugio, la ne porta al sentér che girà a sinistra el ne porta alla nuova MonterosaHuette. 3 ore de camminada e rento i ha zà tacà a magnar: neanca el temp de far el check in (eheh... co la me nova tessera dell'OeAV) che sém zà co le gambe sotto el taol a magnar e bever na bona birraccia... anzi doe... e po' arriva anca el Genepi! Ne fém spiegar dal gestor come saltar sul ghiacciaio dal rifugio (vist che la sveglia, essendo alle 1 e 40, doverem nar su quando ancor l'è buoi pesto) e per le 9 e 1/2 ném a trar zo' i ossi. Alle 11 e 1/2, entant che mi ronchézo come en gat che fa le fusa (sentì en po' sa devo sentirme dir!!! ahaha... forse è sta el Genepi o forse el raffreddor!) entra en stanza tre putèle zà cavae fora en mutandine azzurre che le allieterà i sogni dei componenti la spediziom e le se buta a dormir en camera con noi. Fata la colaziom delle 2, ne tirém a um e per le 2 e 40, come penultima cordata ne enviém dritti sora el rifugio seguendo i ometti che ne porterà al sassom sotto el canal de nef a "S". Risalìm anca sto canal sempre sci sulla schéna e col passo spedì del Yenkyy arrivém sul ghiacciaio per le 3 e 40 avendo zà ciapà le altre cordae. Guadagnai 50 metri se passa for en dedalo de crepi, e veder i altri che sfonda en tei crepi, no rimpiangem de averghe i sci ai pei! Arriva adess en rampom che mpontém a zete e ne fa praticamente passar davanti a tutti: azz... che veloci... sém sol a 3700 e g'ho zà el còl tirà! Avanti ancor sperando che i mola n'attimo el pass ma avanti che arrivente alla piana sui 4075m che ne divide dalla normale della Dufour, passa na vita: noi deviém a sinistra e restém soli. 20 minuti per traversar for l'eterno pianoro e trati i rampanti sotto i assoti la mpontém a zete su per l'ert pendio sotto la seraccada. El Yenkyy el la mponta sempre erta senza alzatac, el Luca el la ciapa pù dolza tegnindo la corda en tensiom, e mi, serando en coa, vegno strozegà en par de volte dalla foga de far zete... e che zete! Sempre pù erte! E de quelle dove no besogn rugolar dato i creponi che ne lassém sotto! Arrivai sul toc pù ert ne slighém e continuém fin sora al pianoro dei 4300, quindi, ecco na terminale da foc! Pareva quasi ne dovessém girar, enveze se la passa for a pè (e mi picca e ramponi) cavando i sci. E finalmente dopo altri 20 minuti de agonia arrivém alla SilberSattel e ciapada la gresta a sinistra, a 4550m l'è l'ora del SkiDepot! Ore 9 e 40: Berg Heil! La zima rocciosa, co le roccette de II/III ghe la lasso far al Yenkyy e l Renrav che co na strozegada de n'ora e quaranta (che mbrumada ho ciapà a spetarli alla SilberSattel!) e n tiro de corda i arriva ai 4609 della vetta. Ore 11 e 30, via le pél e la molem!!! Se i primi metri la sciada l'era en pél limitada dal strac e la quota, man man che se smonta se scia sempre meio e... che bem!! i primi 1300m de discesa, col firn sempre pù bel ne i spazzollém senza pensieri (a parte el salt de n crep en velocità), po' tornai al dedalo de crepi, el passém for ligai coi sci: che ravanada!!! En spazzanef a desfar ponti de nef... e uno anca sotto i me sci! Sotto i 3050 ne slighém e traversà for a pè na fascia de roste vers sinistra, riusìm a ciapar el canal che ne riporta praticamente sci ai pei al rifugio! (beh dai... qi per via del calt, no l'era zerto firn... la sciada.. l'era pù ravanar... ma coi assotti, va sempre bem!). Per le una sem al rifugio a sistemar zaini e bever na birra media, quindi en te n'ora sém lì che ne enviém svelti sci en schéna vers el trenim. Ne pareva de esser vegnui zò celeri, ma.... E T E R N A!!!! 3 ore dopo, col la schéna en tochi finalmente arrivém a ciapar el trenim dele 5 e 1/4, quindi, n'ora de treno, e tirai a um a Taesch, magném na ciopeta e per le 7 ripartim co la gloriosa Polo e i so 344000Km... Guido mi, e nonostante la stracada el morale l'è alt e no se ndromenza nessuni (e difatti la guido tutta fim a cà), passà el Sempiom i 27 gradi de Milan alle 10 e 1/2 la sera i ne par 35 (anca per l'umidità e l tanf che lassa i scaponi da skialp en tel baul), quindi passà for l'Italia e la pianura Padana rientrém en Trentim-Suedtirol per mezanot e 1/4, coi temporai che almen qi l'aria i ne l'ha rinfrescada: saralo stà polver alle alte ;-) ????




Pronti... via! Se ciapa el treno che ne porta a Zermatt e quindi Roteboden...


... e trati i sci sulla schena sem pronti per partir a pè per el rifugio.


N'ora de mezzacosta sora el ghiacciaio...


...e smontai con attenziom sul giàz, gh'è n'ora de salti tra i crepi...


...quindi saltai su per la scala santa, e placconi en aderenza...


Saltém sulla morena che ne porta prima al vecio rifugio e po' alla navicella spaziale (che se vede sora).


La mattina all'alba avém zà lassà endrio en bel po' de cordate...


Ma che dura tegnir el pass sora i 4000! Qi a 4050, con la Nordend drio ne speta ancor le seraccae da passar su!


La terminale la passém for a pè, quindi...


...altri 50 metri e eccola!!! La SilberSattel con a sinistra la gresta che porta alla Nordend e a destra el canal che smonta dalla Dufour.


Mola i ski e Kepo alla vetta skialp a destra, se prosegue a pè e arrivai sotto le roste...


...con en tiro de corda se arriva alla vetta vera e propria.


E adess finalmente podém goderne na bela sciada! I primi metri i e' fadigosi per l'aria rarefatta (e l strac della salita)...


...ma sotto i 4200, tra salti de crepi e firnaccio la mpontem dritta vers val en velocità!


E na volta tornai al rifugio e bevèst la birraccia ... cor en paze e altre 3 ore de schi-tragen... sulla schena: dura, diaolopò... ma che bel giro!!!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005