GARA SCIALPINISTICA Sellaronda Skimarathon del 07/03/2008

L'è inutile tegnirse come i gardelini tutta la stimana e l dì prima dela gara, zeder alla tentaziom e far su na bella bevua en pausa pranzo, con teroldec e luganega(diaolopo' Giovaz!)! La sera, coi rimorsi gh'evo entorno per lo men g'ho bevèst drio 3 litri de acqua. Sveglia alle 6, preparo el zaino da gara, cargo la macchina e me fiondo a laorar. Per le 10 me ariva en messaggio dal Max:"Kepo! el Caio (so compaign en la gara de ancoi) l'è enciodà en let con 39 de fever!". Diaolopo'! Sa far? Eh, eh! El conosso bem mi uno che, anca se le gare nol vem mai a farle, el ghe n'ha rento 'na sbancada.... po' ancoi, vist che so che l'è mez malà (e nol g'ha miga i sci da gara! e men che men sciolinai!), forse, a mi e l Teo, nol ne dà zò l'orz dal tut: el Mich! Beh, no so come che l'abbia fat el Max a convinzerlo per telefono, ma en quattro e quattrotto, gh'è zà l Mich che tol permesso e l se fionda en Folga a raccattar l'attrezzadura! Gh'è da nar! Alle 1, trat n'ultim ocio al MeteoSellaronda (eh,eh! quei de Arabba, per l'occasiom i ne fa anca le previsiom personalizzae) sem zà lì al Zuffal, en partenza per Corvara. Da disnar ovviamente pasta in bianco, ma adess, tra preparaziom dei materiali (en par de pel azzurre al Mich per scivolar de pù) e studio del percorso (col Teo che riassume, dislivei, discese e sbregae), l'è ora de scomiziar a ciuciar sali minerali! Per le 3 e 1/4 sem lì che smontém a Corvara e subit encrosém el LucaF, el Bepi, l Gino... zà tuti gasai pronti per nar a ritirar el pettorale. El temp de n cappuccino e ne fiondém anca noi: mi e l Teo sem el pettorale 93 (eh,eh! sotto el zento i tegn i pù forti!), come gadget i ne dà en par de ociai con lent fotocromatiche (!!!!) e po', el sponsor el ne offre na bomba a testa (per mi ghe la lasso sceglier al Teo.... zerto che na fialetta de oio motor no la dovrà esser fazile da trar zo!). L'è ancor bonora, ma a veder la zent entorno zà se tacca a pensar alla tribolada che ne speta tra 2 ore e 1/2 scarse ( e el Mich el taca a pensar che prima de dirghe de sì al Max, forse sarìa stà meio ripensarghe) ma entant g'avem el temp per n'altro caffè al bar (...e qi, el Teo el lo tol ensema anca a na grappa bianca de resta!!! Diaolopo', che monega! Sempre lì a tirarse endrè, e quando serve evitar... el ghe da contro! Mah! Però a dirla tutta, col senno de poi, me sa tant che la sgnapetta de resta pre-gara devo torla anca mi!!! Par che la faga girar le gambe propri bem!). Corrém al furgom a trar su tutine, caschi, fari alogeni... (e bever zo i pezo intrugli de maga magò...) e alle 5... i daverze l'arena! Gh'è da nar! Al controllo materiali gh'è da pestarse adoss per passar entrà la zent che se tira a um i zaini (eh,eh! l'arva i lo vol entorno, no en tel zaino!), e così, con n'imbocca al lupo a n putèl alla so prima Sellaronda, che me riconose dal nome (Kepo!), e saludà me cosìm Giorgio che è lì en te l'organizzaziom davanti all'arena (per fortuna nol m'ha dit subit che elo, alla 4 ediziom l'era stà sotto le 4 ore a far stà gara... sennò me vegniva en coccolom!) ne enfilèm entrà la mandria! Manca 5 minuti. Giust el temp che me se rota en cordim de sgancio del me F1 e.... via!!! Partidi! E qi veramente se progrediss pestandose adoss un co l'altro. Tegno davanti a vista el Teo e sempre avanti a testa bassa. El Max entant l perde subit de vista el Mich e sel sente bordo pista correr envanti e ndrio a ciamarlo: ghe s'era sgancià na pel alla partenza e l'eva dovèst far le sue per recuperarla tra i butoni dela zent. Arrivém al skilift e le pel pezzate le fa el so bel laoro: le scorre da favola e le tegn bem en su. El Teo l'è envanti.... el me speterà al cancelèt. BergHeil! Zo le pel, en goz de the, e zo de balla! Arrivà sora Arabba gh'è i tifosi che incita a molarla sui ultimi pianori.... e allor.... zo de balla! Ma quel davanti a mi el ciapa la curva de entrata a Arabba massa larga e.... che tega! El finiss su per le re' el ghe rugola sora en velocità, rimbalzando po' en mez ala pista... e mi rieso a schivarlo per en pel... diaolocan.... l'ho vist séc (po', per fortuna, i me diserà a fine gara che è na tut bem). Cancellèt de Rèba alle 7 e 5.... en quart d'ora de anticipo sulla chiusura.... e drio sento subit arivar el Mich e l Max. El Teo entant che bevo en gòz de the el m'ha zà montà le pel.... via! El prim tòc de salita el fém ensema, ma po', trata zo na bomba de oio motor, se accellera massa e per farme render de pù el me ricorda delle putèle che gh'è su al PordoiJoch a spetarne per farne el tifo: senza tanti complimenti ghe digo che l vaga su prima elo a saludarle, che mi arivo con calma (diaolokan, el m'ha dit po' che l'è arrivà su 6 minuti prima de mi!). Zo de bala vers Cianacei e su le pel al volo, riesso demò a bever 3 bicieri de the e sentir el Teo dirme che l Pordoi l'avem brusà... sem stai velocissimi! Oro! E allor gh'è da nar! Se riparte... e mi g'ho za i crampi che me tortura. Alla prima strettoia (direziòm SellaJoch), ovviamente ne perdém zà de vista... me caccio drio en gruppet de 4 scialpinisti e i tegno fin enzima... le pel che g'avem sotto l'è sempre le pezzate... speciali! Credo che alla fin, su sto pass sem arrivai su quasi ensema, vist che al cancelet el Teo l'è ancor con su le pel e l g'ha ancor da bever. Bevem, magnem do scacheti de cioccolata (l'era meio i naranzi de Canazei!) e zo de balla per WolkenStein. Do skettinae, se cava i sci e se traversa el paess a pè....e se arriva al cancelet.... gh'è tutt entorno en tifo da foc, ma i crampi adess i è propri na tortura a ripartir... no g'ho drio l'oroloi, ma come sarente messi? El Teo el vedo soddisfatto e infatti el me diss che sem a 3 ore e 50 (40 minuti dal cancellet) e che gh'è da nar. Sta salita, anca perchè finalmente l'è stracc anca elo la fem a coppia e vers l'ultima pontèra rieso anca a starghe davanti da levro! GroedenJoch: BergHeil! Zo de bala vers Corvara! Dribblando en par de sciatori me fiondo zo e sorpasso en par de coppie e... gh'è zà el Teo sul cancelet che me speta. Alè, ghe sem! Vardem el cronometro... 5 ore e 06!!! 50 minuti men dell'am passà! Che grandi! che soddisfaziom! Con n'abbraccio passa tutt el nervos delle strozegade e adess, ensema, ne godém propri i momenti de gloria! Eh,eh, som propri fortunà a averghe en socio che me tira el col alla morte e... me fa render oltre i me limiti: e na volta al traguardo raggiungem tempi impensabili! Bel,bel,bel! Entant che saludo me cosìm all'organizzaziom, arriva anca el Max e l Mich 15 minuti dopo.... el Mich coi doppiapunta non sciolinai, l'ha dovèst far le sue a skettinar su tutti sti pianori! Beh, gran temp anca per lori! E così trate le tutine en tei zaini ne fiondém a magnar en tel teatro... ma se fa propri fadiga a trar zo tutt. E adess l'è el temp de scambairse le impressiom de gara e sentir a destra e sinistra tutti i altri agonisti come che i è nadi... e mi l Teo, stasera, col temp fat, ne sentim sul podio. Per mezzanot e mezza saltèm sul furgom e ne fiondem vers val (arrivem alle 3 e 1/2): doman mattina, se demò levo, gh'è l'elettricista che me speta en cantier! Mai zeder!!!!




Zent, fè largo che arriva i favoriti! Via de bala col furgom per l'Abteital!


Per strada, se studia el piano de attacco!


Grappa bianca pregara??!!!! Per el Teo, la va meio dell'oio motor!


Pronti! Adess fem sul serio!


Arrivati...da campioni!


E adess en bon brindisi se sel merita propri! Anca se dal strac... fa fadiga a passar zo anca la birra! Da no creder!



Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005